el món fenici a sa caleta
ESCRITURA
I RELIGIÓ
el món fenici a sa caleta
Mos de cavall conegut com a Bronze Carriazo
amb representació de la deessa Astarté.
s. VII a. C. Museo Arqueológico de Sevilla.
Plaqueta d’ivori amb inscripció fenícia
Fragments d'àmfores epigràfica pintada
De producció local, inscripció amb probabilitat que tracti de temes comptables i de transaccions comercials. ss. V-VI a.C. Castell d’Eivissa. ARPA Patrimonio.
Peu d’escultura dedicat a Melqart o Melkart
De marbre amb inscripció incisa fenícia. s. III a. C. Recuperat en les excavacions de Joan Planells dirigides per Glenda Grazziani. MAEF.
L’escriptura fenícia, base de nombrosos alfabets, va ser emprada pels fenicis i altres cultures cananees. Amb 22 lletres consonàntiques, va influir en llenguatges posteriors. Encara que originalment mancava de vocals, va evolucionar amb l’ús de mater lectionis per a representar-les.
MÉS ENLLÀ DE L’ALFABET
La destresa fenícia en el comerç i la navegació va contribuir a la difusió del seu llegat lingüístic i escrit per tot el Mediterrani, i el seu alfabet, heretat i modificat, va servir com a punt de partida per al desenvolupament de diverses escriptures, incloent-hi el grec, el llatí i, finalment, molts dels sistemes alfabètics moderns que utilitzem avui dia.
Els fenicis no van inventar l’alfabet des de zero; més aviat, van heretar un sistema d’escriptura més complex i el van transformar en un alfabet més eficient. Van reduir significativament el nombre de caràcters, simplificant-lo a un alfabet de només 22 lletres consonants.
L’avanç de l’escriptura va ser essencial per a societats en desenvolupament, sent crucial en el comerç, diplomàcia, legislació, justícia, expressions religioses i, fonamentalment, per a transmetre la seva història. Aquest progrés va coincidir amb les línies colonitzadores fenícies i gregues.
SUPORTS I MATERIALS
Els textos fenicis trobats han estat escassos, en gran manera a causa de la naturalesa perible dels materials utilitzats; papir, pells i materials vegetals van ser els suports habituals de l’escriptura fenícia. Els textos escrits sobre aquests materials podrien estar incisos, estampillats o pintats.
ESCRIPTURA FENÍCIA A EIVISSA
A Eivissa es troba un dels conjunts més importants d’exemples d’escriptura fenícia en tot el Mediterrani occidental. Destaca especialment la placa pertanyent a la cova santuari des Culleram del segle IV, escrita en neopúnic.
De recent descobriment, sobresurten dues inscripcions. Una, datada al voltant del segle VI a.C, es va trobar en un suport d’ivori, mentre que l’altra, del segle V a l’ IV a.C., en marbre. Aquestes van ser descobertes en el jaciment de Joan Planells.
Aquestes mostres epigràfiques, de caràcter votiu, estan estretament vinculades als cultes religiosos, expressant precs i oracions. A més, com a testimoniatge del comerç de l’època, s’han trobat diverses inscripcions en ceràmica en el jaciment del Castell de Dalt Vila.
Des de
Sa Caleta
sobre l’esciptura
RELIGIÓ
Closques d'ou d'estruç decorades
Necròpoli Puig des de Molins. ss. V-III a. C. MAEF.
Penjoll de vidre
Representa un doble cap femení amb tocat egiptizant. S’atribueix a Astarte o, per la seva cronologia tardana, a Tanit. (400-300 a. C.). MAEF.
Motlles de ceràmica
Representació del déu Bes (300-200 a. C.). Probablement, el déu Bes va donar el seu nom a Eivissa (’Ybshm = illes del déu Bes). MAEF.
Penjoll de pasta vítria polícroma
Representa el cap d’un elefant amb la trompa alçada. s. V a. C. Trobat a Puig des de Molins. MAEF.
La cultura fenícia posseïa un extens panteó compost per una diversitat de déus als quals rendir culte. Aquestes deïtats eren presents en diferents aspectes de la vida, com els negocis, els viatges, la família i en el trànsit al més enllà.
DIVINITATS FENÍCIES
El panteó de déus fenicis incloïa figures notables com Melkart, Tanit, Astarté i Bes. Melkart, originalment un rei de Tir divinitzat, era venerat com el protector del comerç i la colonització, amb temples erigits en les seves colònies. Astarté, la seva esposa i deessa de Sidó, representava la fecunditat, l’amor i la guerra. A Cartago, Tanit era una deïtat important, associada amb Baal Hamón i amb atributs similars als de Astarté. Aquesta diversitat de deïtats reflecteix la complexitat i riquesa de la religió fenícia.
EL LLOC DE CULTE
La devoció cap al que és diví es manifestava en la construcció de temples, com el de Melkart a Cadis. Aquests temples no sols servien com a llocs de culte, sinó també com a centres administratius i financers on s’establien preus i pesos. A més, els temples eren espais on s’emmagatzemaven i custodiaven productes preuats i riqueses.
En Sa Caleta s’ha documentat un habitatge en el barri Sud amb característiques singulars, acompanyada per un conjunt de materials que suggereixen un possible caràcter sagrat, la qual cosa podria indicar la presència d’un temple o espai de culte. Aquesta estada consta d’una avantsala, una habitació d’oració i rituals, i un tercer espai utilitzat probablement per a l’emmagatzematge.
També destaca un habitatge d’una sola habitació amb una llar central i parcialment pavimentada amb còdols. En aquesta habitació es van trobar restes humanes cremades, l’ús i la importància de les quals en l’assentament de Sa Caleta encara no es comprèn del tot.
LES OFRENES
Els fenicis creien en déus omnipotents i omnipresents que influeixen en la vida de les persones. Practicaven pregàries i sacrificis continus, com a ofrenes d’animals, especialment ovicàpris i bòvids. A més, per a apaivagar a déus específics com Moloc o Astarté, duien a terme la cremació de nens morts o practicaven la hierogàmia en els temples o la prostitució sacra.
VIATGE A L’INFRAMON
En Sa Caleta no s’han trobat restes humanes que suggereixin l’existència d’una “Ciutat dels Morts”, és plausible que l’erosió costanera hagi afectat aquest sagrat espai. Després de l’abandó del jaciment i la fundació d’Ibosim, va sorgir una àmplia necròpoli avui reconeguda com a Puig des de Molins.