AGRICULTURA
I SAL

AGRICULTURA, RAMADERIA, LA PESCA I SAL

En la zona de Fenícia, els terrenys eren fèrtils i amb abundants fonts d’aigua. No obstant això, l’espai agrícola era limitat a causa de l’escarpada orografia del territori. Per aquest motiu, part dels productes agrícoles eren importats d’altres zones.

Aprofitant el domini de noves terres, els fenicis van desenvolupar una agricultura i ramaderia no sols per a consum local, sinó que van poder proveir a altres llocs dedicats a altres activitats econòmiques. La sal, com a producte bàsic per a la conservació d’aliments, va ser indispensable en el desenvolupament d’aquestes societats.

ELS PRODUCTES DE LA TERRA

Els cultius més importants eren els de cereals, olivera i vinya, base econòmica i alimentària del Mediterrani, i els seus productes derivats com l’oli i el vi eren molt benvolguts. També es conreaven lleguminoses com faves, pèsols i llentilles, arbres fruiters com la figuera, el magraner, l’ametller i la noguera.

Durant el procés d’excavació en Sa Caleta es van documentar nombrosos molins de mà, la qual cosa indica una activitat generalitzada de transformació de grans en farina per al consum. És probable que en els primers temps de Sa Caleta, els productes agrícoles fossin portats d’altres zones, però a mesura que avançava el temps, s’expandien les àrees de cultiu. A partir del segle VII a. C., amb la fundació de Ibosim, es va desenvolupar una agricultura centrada en els arbres fruiters i l’olivera. A mesura que la colònia es desenvolupava, s’intensificava la rompuda de terres i l’explotació integral de la majoria dels espais de l’illa.

GALLINES I SALAONS

La ramaderia era una activitat present en els enclavaments fenicis del Mediterrani, on les espècies principals eren els ovicàpris i els bòvids. Aquesta pràctica oferia múltiples beneficis, ja que els animals podien ser aprofitats tant com força de treball com per al consum de la seva carn, l’obtenció de llana, llet i la producció de derivats com el formatge. Amb l’arribada dels fenicis, també es van introduir nous animals domèstics, com la gallina o l’ase, que es van propagar per tota Europa.

En Sa Caleta, la ramaderia documentada és gairebé residual, ja que l’enfocament de l’enclavament estava en altres activitats com la metal·lúrgia o la pesca, fonamental per a la supervivència de la comunitat. La troballa d’un conjunt d’hams en diversos habitatges durant les excavacions indica una dedicació significativa a la pesca, sigui per a consum intern o per a la producció de salaons, que eren demandats com a suplement alimentari de llarga durada per a la navegació.

LA SAL: UN BÉ MOLT PREUAT

Des de l’Antiguitat, la sal ha estat un producte molt valorat per la seva versatilitat i múltiples usos. En la vida fenícia, la sal es considerava com a “or blanc”, exercint un paper crucial en diverses esferes. 

La sal procedent de les salines d’Eivissa, com ara “Ses Salines”, situades prop de Sa Caleta, va ser fonamental per al desenvolupament econòmic del lloc. Aquesta sal s’utilitzava en processos de salaó i conservació, metal·lúrgia i en la producció de porpra.