Durant els Anys 40 del s.xx

BASE
MILITAR

Les instal·lacions varen ser construïdes l’estiu de 1941, al costat de la carretera de l’aeroport d’Es Codolar, dins d’un plantejament que incloïa la posada en marxa de l’aeroport i el camí d’accés per ubicar el destacament i la bateria d’artilleria antiaèria.

Escales Bateria Antiaèria
ARPA Patrimonio

BASE
MILITAR

 Durant els Anys 40 del s.xx

Les instal·lacions varen ser construïdes l’estiu de 1941, al costat de la carretera de l’aeroport d’Es Codolar, dins d’un plantejament que incloïa la posada en marxa de l’aeroport i el camí d’accés per ubicar el destacament i la bateria d’artilleria antiaèria.

Escales Bateria Antiaèria ARPA Patrimonio

Descarrega’t INFO AMPLIADA PDF

CONSTRUCCIÓ
ESTIU 1941

PLÀNOL PER LA CONSTRUCCIÓ DE LES BATERIES MILITARS A SA CALETA 1946

PLÀNOL OBRES I CONSTRUCCIÓ DE LA BASE MILITAR DE SA CALETA

Comandància d’obres i fortificació de les Balears. Platja d’Eivissa. Projecte d’instal·lació de dues peces Wikers, reposats per a aquestes, posat de comandament, instal·lació telemètrica i galeries d’accés en la “Caleta”. Coronel Enginyer Comandant Ramón Taix i Enginyer de l’obra Roberto Fritchi. 1946. Archivo Intermedio Militar de Baleares 

Davant el perill i l’amenaça que suposava la situació bèl·lica a Europa durant la Segona Guerra Mundial, es va decidir fortificar les Illes Balears, així com altres places d’interès estratègic a la Península, el Nord d’Àfrica i les Canàries.

Dins d’aquest pla de defensa i fortificació, denominat Pla Kindelán a causa del general i governador de les Illes Balears en aquell moment, s’emmarquen les fortificacions de Sa Caleta.

Les instal·lacions varen ser construïdes l’estiu de 1941, al costat de la carretera de l’aeroport d’Es Codolar, dins d’un plantejament que incloïa la posada en marxa de l’aeroport i el camí d’accés per ubicar el destacament i la bateria d’artilleria antiaèria.

BATALLÓ
núm. 92, 2a Companyia

En la seva construcció va participar el Batalló de Treballadors, depenent de la Comandància de Fortificacions i Obres de les Illes Balears (Presoners de Guerra núm. 92, 2a Companyia). El seu comandant, cap d’Enginyers, era Roberto Fritschi. Entre les obres realitzades el 1941 hi ha les mencionades instal·lacions i la construcció tant de les fortificacions i punts de defensa de la bateria, com de les instal·lacions adjacents com el quarter, la garita, les trinxeres i els nius de metralladora.

La bateria es componia de dos canons Vickers 101,6/45 AA, model de 1917, de fabricació britànica. Aquests canons es varen instal·lar a Sa Caleta per protegir l’espai aeri i naval al voltant de l’aeroport. Un entramat de túnels subterranis connectava les bateries entre elles i amb el lloc de comandament, on es calculava i es remetia la informació telemètrica necessària. El primer lloc de comandament, situat en paral·lel amb les bateries, es va desplaçar a la seva ubicació actual després dels despreniments naturals del penya-segat. Encara són visibles les restes de l’antic lloc de comandament i el seu accés ara tapat.

Màscara funerària barbada amb decoració pintada. Producció local modelada a mà, d'estil púnic-ebusità, inspirada en models cartaginesos. (400-300 a. C.). MAEF.

MILITARS A EIVISSA COSTA

Archivo Intermedio Militar de Baleares

Plànol dels terrenys que ocupa la bateria Núm. 52 d’Eivissa. Comandància d’obres les Balears, plaça de Palma. Archivo Intermedio Militar de Baleares

TRINXERES I
NIUS DE METRALLADORA

REGIMENT NÚMERO 23 019

REGIMENT NÚMERO 23 019

Archivo Intermedio Militar de Baleares

També es varen preparar trinxeres i nius de metralladora per defensar les bateries de possibles atacs terrestres. La casa d’artificis, construïda juntament amb la resta d’instal·lacions, es troba a prop de les estructures fenícies identificades com a Barri Portuari. La garita i el quarter, ara edifici que acull el centre d’interpretació, varen ser edificats conjuntament amb les bateries per servir al personal que les operava.

En conjunt, les bateries antiaèries de Sa Caleta són un exemple de la política i afany defensiu després de la Guerra Civil. Les instal·lacions es varen mantenir actives i sotmeses a constants reparacions i reformes fins a la dècada dels seixanta, quan varen ser abandonades.

NO-DO

Maniobres Militars, Bateries Antiaèries 

NO-DO
Maniobres Militars, Bateries Antiaèries