ANOMENATS FENICIS DES DEL 1200 a. C.
MÓN
FENICI
Originaris de les costes de Llevant, els fenicis van destacar com a hàbils navegants i comerciants del Mediterrani. Amb destresa naval, innovació i agudesa comercial, van deixar una marca indeleble en la trama històrica del món antic.
Bust femení importat de Sicília.
Probable representació de la deessa
grega Demèter o la seua filla Kore.
(s. IV a. C. – 1/2 del s. III a. C.).
Font: MAEF
MÓN
FENICI
anomenats fenicis des del 1200 a. C.
Originaris de les costes de Llevant, els fenicis van destacar com a hàbils navegants i comerciants del Mediterrani. Amb destresa naval, innovació i agudesa comercial, van deixar una marca indeleble en la trama històrica del món antic.
ELS FENICIS:
MESTRES DE LA MAR
Originaris de les costes de Llevant, els fenicis van destacar com a hàbils navegants i comerciants del Mediterrani. Amb destresa naval, innovació i agudesa comercial, van deixar una marca indeleble en la trama històrica del món antic.
El territori que coneixem com a Fenícia se situava en la franja costanera central del Mediterrani Oriental, aproximadament on actualment es troba l’actual país del Líban. Les seves principals ciutats; Biblos, Beirut i Tir, se situaven en costes o promontoris, i compartien elements culturals com la llengua i la religió.
El terme “fenici” deriva de “phoinós”, relacionat amb el color porpra, utilitzat en la seva indústria tèxtil. Encara que s’autodenominaven cananeus, van ser anomenats fenicis des del 1200 a. C. fins a la conquesta d’Alexandre el Gran en el 331 a. C.
EL MÓN FENICI I SA CALETA
L’excavació del jaciment fenici de Sa Caleta entre les dècades dels anys 80 i 90 del segle XX van permetre documentar el primer assentament fenici en les Pitiüses amb una cronologia entre els segles VIII-VI a.C., a més d’ubicar l’illa d’Eivissa en les rutes comercials dels fenicis en el Mediterrani occidental. Aquest assentament es troba dins d’una dinàmica comercial i cultural molt complexa, que naix des del Mediterrani oriental i dona lloc a una colonització pausada i constant al llarg de gran part de les costes mediterrànies fins a la zona de l’Estret.
REPRODUCCIÓ VAIXELL
Gràcies a la tecnologia del modelatge 3D s’ha pogut reproduir una birrem fenícia basada en les fonts i exemples d’excovots de vaixells de terracota d’època antiga, com és el cas del vaixell de terracota trobat al jaciment del Tossal de les Basses (Alacant). ARPA Patrimonio
EL PHOENICIA
El Capità Philip Beale ha confirmat la seva hipòtesi en la qual afirmava que els fenicis podrien haver sigut els primers a viatjar del Mediterrani fins a Amèrica fa més de 2500 anys. L’expedició dirigida per Beale ha aconseguit anar d’un continent a l’altre a bord de l’embarcació fenícia.
EL LLEGAT FENICI:
RUTES COMERCIALS ANCESTRALS
Els contactes entre el Mediterrani oriental i occidental es remunten a la prehistòria. Després del col·lapse de les civilitzacions minoica i micènica en el segle XIV a. C., el comerç mediterrani es va expandir, atraient comerciants de la regió de l’actual Líban. Això va influir en les cultures posteriors, com les Navetes a les illes Balears i la cultura Nuràgica a Sardenya.
És a partir del segle XI a. C. quan els contactes entre el Mediterrani oriental i occidental es van intensificar, amb l’expansió fenícia des de Xipre fins a l’occident, fins i tot arribant a regions com Anglaterra i Irlanda, i establint colònies en el nord d’Àfrica i la península Ibèrica entre els segles IX i VII a. C. En el segle X a. C., sota el regnat d’Hiram I, Tir es va convertir en la principal ciutat de Fenícia, impulsant una política comercial exitosa.
“Els fenicis, doncs, van partir de la mar Eritrea i van navegar per la mar del sud. I quan arribava el final de la tardor, atracaven en el lloc de Líbia en què, en el curs de la seva travessia, en aquell temps es trobessin, sembraven la terra i esperaven fins a la sega. I, una vegada recollida la collita, reprenien la navegació, de manera que, quan havien transcorregut dos anys, en el tercer any de travessia van doblegar les Columnes d’Hèracles i van arribar a Egipte.” Heròdot. Història, Llibre IV, paràgraf 42.
BIRREM TERRACOTA
Birrem púnica del Tossal de les Basses, ss. IV-III a.C. MARQ
RUTES COMERCIALS I COLÒNIES FENÍCIES
Mapa de les metròpolis i colònies fenícies, gregues i etrusques en la Mediterrània. ARPA
SA CALETA:
COLÒNIA ESTRATÈGICA
MÀSCARA FUNERÀRIA BARBADA
Màscara funerària barbada amb decoració pintada. Producció local modelada a mà, d’estil púnic-ebusità, inspirada en models cartaginesos. (400-300 a. C.). MAEF.
MEDALLA
Medalla que representa als tirians presentant un plànol de la seva ciutat a Astarté. Geografia de les Escriptures de Thomas T. Smiley (Filadèlfia, PA: Grigg i Elliott, 1834) 285
En un moment indeterminat de finals del segle VIII i principis del segle VII es funda l’assentament de Sa Caleta. És un moment de gran expansió territorial i comercial, caracteritzada per l’establiment de nous enclavaments en el Mediterrani Central i Occidental com Cerro del Villar (Màlaga), Sexi (Almuñécar, Granada), Adra (província d’Almeria), La Fonteta (Guardamar del Segura, Alacant) o Bithia (Sardenya), per part de la colonització fenícia occidental.
Els diversos conjunts ceràmics documentats en l’assentament, exemple d’àmfores com la T-10111 (Ramón 1995: 229-230) es troben presents en una gran quantitat de jaciments, demostrant, entre altres coses, el contacte i la interacció d’aquests.
La colònia en Sa Caleta es va establir estratègicament en una badia resguardada, erigint-se en un centre crucial per a les activitats comercials i marítimes dels fenicis en el Mediterrani occidental. La seva proximitat a importants rutes comercials i la seva connexió amb altres colònies fenícies a la regió van consolidar la posició de Sa Caleta com un enclavament comercial estratègic d’una certa sofisticació urbanística.
Les troballes arqueològiques en Sa Caleta inclouen estructures residencials, magatzems i tallers, oferint valuosa informació sobre la vida quotidiana, les pràctiques comercials i la influència cultural fenícia en la zona.
La fundació de Sa Caleta ve a complir dos propòsits: el de connectar i desenvolupar la via de comunicació que des del Mediterrani central recala a Sardenya i té obligada singladura a Eivissa. Aquesta vital línia de navegació permet dirigir-se i connectar tant el nord-oest de la Península com el sud d’aquesta. El segon propòsit és aprofitar els nombrosos recursos econòmics de la mateixa illa, metal·lúrgics, pesquers, i les mateixes salines pròximes a l’assentament.
EIVISSA
“L’illa no és excessivament fèrtil; té poca terra conreada plantada de vinyes i oliveres empeltades en ullastres. Del que es produeix en ella, diuen que el que s’emporta la palma és l’extrema suavitat de les seves llanes. Alternen a l’illa plana de notable extensió i pujols, i té una ciutat anomenada Éreso, colònia dels cartaginesos. Posseeix així mateix excel·lents ports, unes construccions emmurallades de gran extensió i un important nombre de cases ben construïdes. L’habiten bàrbars de diverses ètnies, però predominen els fenicis. La colònia va ser fundada cent seixanta anys després de la fundació de Cartago”.
Diodoro de Sicília, Biblioteca Històrica, Llibre V, 16.
MÓN FENICI A SA CALETA,
TROBALLES ARQUEOLÒGIQUES
