ARTESANIA, CERÀMICA I METAL·LÚRGIA

Secció transversal d’un fragment de tovera,
pertanyent a un forn per a produir metall.
Peça documentada en Sa Caleta.

ARTESANIA FENÍCIA

Els fenicis treballaven amb una varietat de materials que abastaven des de la ceràmica fins al metall, el vidre, l’ivori i els tèxtils. El seu mestratge en la metal·lúrgia, la fabricació de vidre i ceràmica els va permetre crear objectes amb una àmplia gamma de dissenys, des del geomètric fins a representacions vívides de la naturalesa i símbols religiosos. Aquestes creacions, influenciades pel seu pròsper comerç marítim i les innovacions tècniques com l’ús del torn, van fusionar funcionalitat i bellesa en cada peça, ja es tractés d’un simple utensili quotidià o una elaborada joia.

LA REVOLUCIÓ DEL TORN

El gran avanç introduït pels fenicis en la península Ibèrica durant el segle VIII a. C. va ser l’ús del torn per a ceràmica. Aquesta innovació permetia una producció més ràpida i uniforme de peces, facilitant també la seva decoració.

Els fenicis que es van assentar en l’extrem més occidental del Mediterrani elaboraven ceràmica a torn la major part de les vegades, destacant les que tenien aplicada engalba vermella. Una altra tècnica decorativa distintiva era l’aplicació de bandes bícromes en roig i negre, utilitzant pigments d’òxid de ferro i manganès.

Les formes ceràmiques eren diverses, entre els tipus més destacats es trobaven les àmfores, pithoi, gerres, plats, grans contenidors, morters, trípodes i llànties. En particular, els plats de peix fenicis es caracteritzaven per tenir una ala ampla i poca profunditat.

El Mediterrani ha estat des de l’antiguitat una important via de comunicació, transitada des de la prehistòria. Les rutes de navegació fenícies van proveir tot el Mediterrani, des del Llevant fins a l’Atlàntic, connectant diferents regions i civilitzacions i facilitant un extens intercanvi comercial i cultural.

MESTRATGE EN LA NAVEGACIÓ

Els fenicis, sent mestres de la mar Mediterrània, van desenvolupar avançades tècniques de navegació que els van permetre no sols impulsar la navegació com un mitjà de transport eficient, sinó que també van enfortir el comerç, van facilitar les comunicacions i van potenciar les seves capacitats militars, consolidant el seu domini en el Mediterrani i més enllà.

Durant el dia, s’orientaven utilitzant el sol com a guia, mentre que a la nit confiaven en l’estrella Hwab, coneguda com a “stella Phoenica”, com la seva referència en la foscor de l’oceà. Amb destresa en el maneig de les veles i un profund coneixement dels corrents marins, eren capaços de navegar llargues distàncies de manera eficient. Aquesta habilitat els va permetre establir colònies i comerciar en tot el Mediterrani i més enllà. A més, van implementar sistemes de navegació astronòmica, basats en avançats coneixements matemàtics i astronòmics, la qual cosa els va possibilitar traçar rutes precises i anticipar les condicions climàtiques, assegurant una navegació segura i efectiva.

Aquest mestratge en la mar es va veure recolzada per una sèrie d’avanços tecnològics. Van introduir mètodes avançats de segellament per a les embarcacions, assegurant major resistència i durabilitat en les estructures navals, essencials per a enfrontar les adversitats marítimes. Així mateix, van desenvolupar una quilla definida que actuava com a columna vertebral de la nau, millorant la seva estabilitat en l’aigua i permetent exploracions més segures cap a territoris distants. Van perfeccionar els aparells de les embarcacions, optimitzant l’aprofitament dels vents i millorant l’eficiència en les seves travessies.

EIVISSA: EIX MARÍTIM

Eivissa es va destacar com un punt crucial en les antigues rutes marítimes, facilitant el flux comercial entre el Mediterrani central i l’occident. El control de ports com Sa Caleta proporcionava als fenicis oportunitats de proveïment i refugi, a més de consolidar el seu paper com a centre de distribució de productes i mercaderies. Des d’Eivissa, dirigien els seus enviaments cap a diverses regions, convertint-la en un nucli vital per al comerç fenici en el Mediterrani occidental.

“Hi ha una illa anomenada Pitiüsa, el nom de la qual es deu a l’abundància de pins que creixen en ella. Està situada en alta mar i dista de les Columnes d’Hèracles tres dies i tres nits de navegació, de Líbia un dia i una nit, i d’Ibèria un dia; per la seva extensió és semblant a Córcira. L’illa no és excessivament fèrtil; té poca terra conreada plantada de vinyes i oliveres empeltades en ullastres”.

Del que es produeix en ella, diuen que el que s’emporta la palma és l’extrema suavitat de les seves llanes. Alternen a l’illa plana de notable extensió i pujols, i té una ciutat anomenada Ereso colònia dels cartaginesos. Posseeix així mateix excel·lents ports; unes construccions emmurallades de gran extensió i un important nombre de cases ben construïdes. L’habiten bàrbars de diverses ètnies, però predominen els fenicis. La colònia va ser fundada cent seixanta anys després de la fundació de Cartago“” Diodor de Sicília, Llibre V, 16.

L’ART DELS METALLS

Els fenicis van destacar com a hàbils artesans del metall, introduint noves tècniques d’extracció i processament en la Península Ibèrica com el copel·lat. Utilitzaven forns especialitzats per a la fosa i producció de metalls com a coure, estany, ferro, plom, or i plata. Les seves elaborades creacions, com a bols metàl·lics en bronze, plata o or, s’exportaven àmpliament pel Mediterrani i el Pròxim Orient com a objectes de luxe, decorats amb motius orientals i egipcis mitjançant tècniques d’estampat i repujat.

SA CALETA: PRIMERENC DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL

En Sa Caleta, la seva posició estratègica com a punt d’unió entre diverses rutes comercials suggereix un primerenc desenvolupament industrial. La presència de diversos forns de fosa i àrees d’emmagatzematge de matèries primeres i productes elaborats assenyala una important activitat metal·lúrgica. La producció podria haver inclòs una varietat de productes, com a eines, materials i equips per a diversos fins. És probable que també es fessin treballs de reparació i manteniment de vaixells, així com el subministrament d’aliments i equip per a la navegació.

El registre arqueològic destaca la presència de fusaioles, indicatives de l’elaboració de teixits, probablement per a consum local. També en els anys 80 es va trobar un variat conjunt d’elements metàl·lics, com a hams, punxons, fíbules i puntes de fletxa, juntament amb nòduls de mineral que suggereixen una producció metal·lúrgica local utilitzant minerals d’Eivissa i Serra Morena. 

Així mateix, s’observa una predominança de ceràmica d’origen extern, especialment àmfores a torn, per a emmagatzemar oli o vi, la qual cosa reflecteix un cert nivell de desenvolupament econòmic. La major part de la ceràmica prové del Mediterrani Occidental, encara que també s’han trobat algunes peces de Cartago i del Mediterrani Oriental. Entre finals del segle VII a.C. i principis del VI a. C., en Sa Caleta s’indiquen activitats mineres preromanes i comerç primerenc de metalls.