COMERÇ I NAVEGACIÓ

Àmfora del tipus T.10.1.2.1. G-2.
Per a transport de vi o oli. Documentat a Sa Caleta.
Peça A.VI. ss. VIII-VII a. C.

Al llarg de la prehistòria, el Mediterrani ha estat una important via de comunicació i comerç. Va ser amb l’arribada dels fenicis que aquestes rutes d’intercanvi es van evidenciar clarament. Els fenicis no sols van portar mercaderies, sinó també coneixements, nous productes i tecnologia tant per al món material com espiritual.

UN COMERÇ MOLT DIVERS

El comerç antic va experimentar una notable diversificació a causa de la creixent necessitat d’una àmplia gamma de productes, especialment impulsada per la demanda de béns de consum, sobretot entre les elits. Es buscaven articles de luxe com l’ivori i la porpra, així com matèries primeres específiques com la fusta, i, de manera destacada, metalls per a usos quotidians, intercanvi i propòsits bèl·lics. Metalls com l’estany, el coure, l’or i la plata es van tornar cada vegada més essencials i sol·licitats.

Fenícia, situada estratègicament, es va convertir en un centre crucial que proveïa aquesta creixent demanda de metalls, productes de prestigi i luxe. Aquest desenvolupament va fomentar la creació de noves rutes comercials cap a l’oest, consolidant encara més la posició fenícia com a potència comercial i marítima a la regió.

SA CALETA, PORT COMERCIAL 

Sa Caleta, com a primera opció, podia haver tingut una certa importància com a punt d’escala, intermediari i connexió comercial entre diverses zones de la península Ibèrica i altres àrees del Mediterrani occidental i central. Destacant per estar situada en una península accessible amb bon resguard per a embarcacions, pròxima a recursos vitals i condicions naturals favorables per a un cert desenvolupament urbà.

En Sa Caleta, el comerç va ser fonamental, ja que es necessitaven adquirir diversos productes, incloent-hi els recipients ceràmics que contenien altres elaboracions. La majoria d’aquests recipients ceràmics a torn procedien del sud peninsular, principalment de l’àrea de Màlaga. D’altra banda, la ceràmica feta a mà tenia diverses procedències, incloent-hi la costa del nord-est peninsular, la del sud-est ibèric, l’àrea malaguenya i les Balears.

Aquests recipients ceràmics segurament contenien o acompanyaven als productes demandats i adquirits pels habitants de Sa Caleta, com a productes agropecuaris o minerals. A canvi, Sa Caleta podria haver proporcionat sal, metalls processats, productes derivats de la pesca o teixits.

Segons Diodor, Eivissa tindria vinya i oliveres; no seria, no obstant això, tan rica en gra, segons ens diu Pomponi Mela (II 125-126), que reconeix la seva abundància en altres productes. Segons J. Ramón, els cultius d’Eivissa serien semblants als dels camps púnics del nord d’Àfrica, la col·líbia, alls, llentilles i fruits com la magrana (anomenada «poma púnica»), les peres i, sobretot, les figues («els millors i més grans es troben a l’illa de Ebuso» afirma Plini, Hist. nat. XV 82).

El Mediterrani ha estat des de l’antiguitat una important via de comunicació, transitada des de la prehistòria. Les rutes de navegació fenícies van proveir tot el Mediterrani, des del Llevant fins a l’Atlàntic, connectant diferents regions i civilitzacions i facilitant un extens intercanvi comercial i cultural.

MESTRATGE EN LA NAVEGACIÓ

Els fenicis, sent mestres de la mar Mediterrània, van desenvolupar avançades tècniques de navegació que els van permetre no sols impulsar la navegació com un mitjà de transport eficient, sinó que també van enfortir el comerç, van facilitar les comunicacions i van potenciar les seves capacitats militars, consolidant el seu domini en el Mediterrani i més enllà.

Durant el dia, s’orientaven utilitzant el sol com a guia, mentre que a la nit confiaven en l’estrella Hwab, coneguda com a “stella Phoenica”, com la seva referència en la foscor de l’oceà. Amb destresa en el maneig de les veles i un profund coneixement dels corrents marins, eren capaços de navegar llargues distàncies de manera eficient. Aquesta habilitat els va permetre establir colònies i comerciar en tot el Mediterrani i més enllà. A més, van implementar sistemes de navegació astronòmica, basats en avançats coneixements matemàtics i astronòmics, la qual cosa els va possibilitar traçar rutes precises i anticipar les condicions climàtiques, assegurant una navegació segura i efectiva.

Aquest mestratge en la mar es va veure recolzada per una sèrie d’avanços tecnològics. Van introduir mètodes avançats de segellament per a les embarcacions, assegurant major resistència i durabilitat en les estructures navals, essencials per a enfrontar les adversitats marítimes. Així mateix, van desenvolupar una quilla definida que actuava com a columna vertebral de la nau, millorant la seva estabilitat en l’aigua i permetent exploracions més segures cap a territoris distants. Van perfeccionar els aparells de les embarcacions, optimitzant l’aprofitament dels vents i millorant l’eficiència en les seves travessies.

EIVISSA: EIX MARÍTIM

Eivissa es va destacar com un punt crucial en les antigues rutes marítimes, facilitant el flux comercial entre el Mediterrani central i l’occident. El control de ports com Sa Caleta proporcionava als fenicis oportunitats de proveïment i refugi, a més de consolidar el seu paper com a centre de distribució de productes i mercaderies. Des d’Eivissa, dirigien els seus enviaments cap a diverses regions, convertint-la en un nucli vital per al comerç fenici en el Mediterrani occidental.

“Hi ha una illa anomenada Pitiüsa, el nom de la qual es deu a l’abundància de pins que creixen en ella. Està situada en alta mar i dista de les Columnes d’Hèracles tres dies i tres nits de navegació, de Líbia un dia i una nit, i d’Ibèria un dia; per la seva extensió és semblant a Córcira. L’illa no és excessivament fèrtil; té poca terra conreada plantada de vinyes i oliveres empeltades en ullastres”.

Del que es produeix en ella, diuen que el que s’emporta la palma és l’extrema suavitat de les seves llanes. Alternen a l’illa plana de notable extensió i pujols, i té una ciutat anomenada Ereso colònia dels cartaginesos. Posseeix així mateix excel·lents ports; unes construccions emmurallades de gran extensió i un important nombre de cases ben construïdes. L’habiten bàrbars de diverses ètnies, però predominen els fenicis. La colònia va ser fundada cent seixanta anys després de la fundació de Cartago” Diodoro de Sicília, Llibre V, 16.