LA
PORPRA

ELS HOMES DE PORPRA

En l’antiguitat, el poble fenici era conegut per la seva habilitat per a tenyir teles d’un color porpra brillant. Aquest to vermellós s’obtenia de mol·luscos de la mar Mediterrània, i per això els grecs cridaven a aquests pobladors “phoinikes”, que significa “vermell porpra”. 

UN LUXE MOLT DESAGRADABLE

L’obtenció de la porpra involucrava caragols carnívors, múrex trunculus i múrex brandalis, les glàndules del qual s’extreien per a obtenir el pigment. Aquest procés, que incloïa la descomposició de la mucosa i la cocció amb aigua de mar, generava una olor nauseabunda. Per a obtenir a penes 1,4 grams de tinta, es necessitaven 12.000 múrexs, fent que les teles tenyides de porpra foren més valuoses que l’or.

EL PRESTIGI D’UN COLOR

Encara que els fenicis ja comerciaven amb oli d’oliva, perfums i ceràmiques, les teles tintades van impulsar la seva economia. La producció, centrada en Tir, però estesa a colònies com Beirut i Sarepta, va elevar el prestigi del color porpra. L’alta demanda va portar a la creació d’instal·lacions especialitzades en la captura de múrex en colònies com Almuñécar (Granada) i Morro de la Mezquitilla (Màlaga). 

EL TALLER DE SA CALETA

En Sa Caleta no s’han trobat restes arqueològiques que indiquin una activitat a gran escala per a la producció de porpra. No obstant això, s’han descobert nombroses restes de múrex, la qual cosa suggereix la possibilitat que es duguessin a terme activitats a petita escala per a obtenir aquest valuós producte. Els primers indicis d’instal·lacions especialitzades daten de l’època tardo púnica.

En Sa Caleta s’han trobat diverses fusaioles, petites peces usades com a contrapesos en els telers, la qual cosa mostra indicis de confecció de teixits en la colònia.

Closquer de múrex trobat a les excavacions de Sa Caleta. ARPA Patrimonio.